Més de 120 persones participen en la sessió sobre prevenció del suïcidi organitzada per Juniors M.D.
Amparo González Cuenca, psicòloga: “Què estem fent contra el suïcidi? No veiem campanyes, ni es parla en televisió. Cal fer alguna cosa”
El protocol per a actuar davant possibles casos i els senyals que ens poden alertar d’ells, entre els dubtes més repetits durant l’Espais Socials’ del passat dimecres
Acabar amb el tabú normalitzant la salut mental en el nostre entorn i formar-se per a saber enfrontar-se correctament al problema són dos dels consells que la psicòloga jurídica, sanitària i emergencista Amparo González Cuenca els va traslladar a les persones que van participar el passat dimecres 23 de febrer en el taller sobre prevenció del suïcidi i conductes autodestructives en la infància i la joventut organitzat per Juniors Moviment Diocesà.
“Necessitem que la gent conega què és, per què pot donar-se, com podem actuar, on podem cridar… I això s’aconsegueix iniciant campanyes de prevenció i formant a professors, monitors i sanitaris”, assegura. Al seu judici, no se li dona la importància que se li hauria de donar. “Què estem fent contra el suïcidi? No veiem campanyes, ni es parla en televisió. Cal fer alguna cosa”, insisteix.
La sessió, gratuïta i desenvolupada en línia de 19.30 a 21.30 hores, va reunir més de 120 persones. L’experta, qui va ser presentada al començament de l’acte per la Secretària Diocesana d’Acció Social i Caritativa, Marta Silvestre, va proporcionar durant la seua intervenció algunes dades sobre aquest fenomen i va facilitar eines per a aprendre a detectar possibles casos.
Senyals d’alerta
Així, entre les actituds relacionades amb aquesta mena de conductes, i que poden convertir-se en senyals d’alerta, Amparo González Cuenca destaca l’apatia, la tristesa, el retraïment social, la incapacitat per a experimentar plaer amb activitats habituals, els comentaris negatius cap a la vida i el futur o els comiats escrits o verbals. “Si detectem algun d’aquests comportaments hem d’acostar-nos, interessar-nos per aquestes persones i preguntar-los com es troben i si necessiten ajuda”, explica.
Amparo González Cuenca, Educadora del Centre Juniors Santa Teresa Jornet, lamenta que no existisca un protocol oficial d’actuació específic per a l’àmbit de l’educació en el temps lliure, per la qual cosa insta les institucions a promoure’l. “Ningú ens ha dit el que hem de fer. Ens basem en el que s’utilitza en els col·legis”, es queixa. De la mateixa forma, reivindica que s’incloga una assignatura sobre salut mental a les escoles que formen a monitors, “per a poder bregar amb situacions com els atacs d’ansietat, que solen ocórrer bastant en els campaments”.
Finalment, també demana a les administracions públiques que augmenten “els recursos econòmics per a atendre aquestes persones” i que els mitjans de comunicació contribuïsquen a la prevenció. “Que algú faça alguna cosa al respecte, perquè no s’està parlant prou del tema. Les persones no volen morir, volen acabar amb el seu patiment”, assevera l’experta, qui està segura que “ens pot passar a qualsevol. En qualsevol moment de la nostra vida podem desestabilitzar-nos”.
Espais Socials
“És un tema molt sensible que moltes vegades no sabem com tractar perquè ens falten eines i formació, però existeix un clar interés social per aquest tema i en Juniors M. D. no podíem mantindre’ns aliens. Els Educadors i les Educadores necessitem recursos per a saber enfrontar-nos a possibles casos en els nostres Centres i per això hem volgut organitzar aquesta sessió, de la qual estic segura que les persones assistents van eixir amb informació molt útil per a començar a treballar en la prevenció”, explica la Secretària Diocesana d’Acció Social i Caritativa, Marta Silvestre.
La jornada estava emmarcada en el programa ‘Espais Socials’, des del qual la Secretaria Diocesana d’Acció Social i Caritativa del Moviment organitza periòdicament sessions de formació contínua per a sensibilitzar sobre diferents temes d’interés. “Moltes vegades els Educadors i les Educadores evitem tractar certs temes per por de no abordar-los adequadament. Eixe va ser l’origen d’aquestes trobades, que a poc a poc van consolidant-se dins de l’agenda d’activitats anual”, comenta la responsable.
Entrevista a Amparo González Cuenca en Archivalencia:
