El voluntariat penitenciari protagonitza l’últim Espais Socials del curs
Jordi Cerdà: “El pres és el rostre de Crist, amb la mateixa dignitat que qualsevol altra persona”
Sor Presentación Martín: “M’ha fet bé, més comprensiva, que jutge menys”
Juniors Moviment Diocesà va celebrar el passat dimecres 8 de maig una nova sessió del cicle de conferències ‘Espais Socials’, l’última del present curs 2023-2024. Titulada ‘Vaig estar a la presó i vas vindre a veure’m”, en ella la Tresorera Diocesana, Soraya Moreno, va conversar amb D. Jordi Cerdà i Sor Presentación Martín sobre les seues experiències en l’àmbit del voluntariat penitenciari. Tots dos van ressaltar en les seues intervencions la satisfacció que produeix involucrar-se en aquesta mena d’activitat i van animar als i les joves connectats a llançar-se a col·laborar.
L’entrada de Sor Presentación Martín, religiosa Franciscana de la Immaculada, en aquest àmbit “va ser una gran casualitat”. Llicenciada en Psicopedagogia i professora de Magisteri, Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, mai va pensar que s’endinsaria en aquest món. “Però un dia vaig rebre la telefonada d’una mare que demanava ajuda per al seu fill perquè estava pres i era sord profund i necessitava ajuda per a comunicar-se”, explica.
Confessa que el primer dia li tremolaven les cames, perquè no sabia el que s’anava a trobar. “Vaig arribar al mòdul, ens vam abraçar i vam anar a l’àrea sociocultural. Em vaig emportar material de Llenguatge, Matemàtiques… Va ser fàcil. Ploràrem, ens abraçàrem i li vaig dir que estiguera tranquil, que no l’anava a investigar, que volia acompanyar-lo”, comenta. “Ell tenia dos barrots enormes: els barrots de les reixes i els barrots de la incomunicació”, assegura.
Ací va començar el seu camí. Tal com relata, el seu objectiu era “ajudar-lo com a persona i com a cristià, perquè a la persona calia sanar-la, no podia permetre que es deprimira, que caiguera en les drogues, calia cuidar les companyies… Em vaig preocupar que tinguera treball, que tinguera la ment ocupada, que estiguera en contacte amb més gent i poguera cotitzar a la Seguretat Social”.
I dissabte a dissabte va anar forjant una relació de proximitat que li va fer créixer com a persona. “Això m’ha fet bé, m’ha fet més comprensiva, que jutge menys. Al principi, quan vaig començar, la meua família de sang em preguntava per què anava. I jo els responia que en la situació en la qual estan ells podia estar jo”, conta la religiosa.
“El pres és el rostre de Crist”
En el mateix sentit, es pregunta el sacerdot D. Jordi Cerdà: “Què hauria sigut de la meua vida en altres circumstàncies, què hauria sigut de la meua vida d’haver nascut en un altre lloc, en una família desestructurada, en barris on hi ha drogues?”. La seua relació amb aquesta mena de solidaritat va començar quan estava al Seminari de la Presentació i Sant Tomàs de Villanueva. Allí li van proposar col·laborar amb la Pastoral Penitenciària de l’Arquebisbat de València. I fins hui.
“El pres és el rostre de Crist, amb la mateixa dignitat que qualsevol altra persona. Ací és on es fonamenta la nostra acció i, sobretot, en la nostra presència, que al final és el que volem: estar per a acompanyar a la persona que està privada de llibertat, per qualsevol motiu”, resumeix el sacerdot, per a qui aquesta activitat, que realitza els divendres, “és un goig”, perquè “és el moment més consolador de la setmana, després de l’Eucaristia”, i perquè “quan has fet un recorregut amb algunes persones i veus com van creixent i van avançant i que pots acompanyar eixe procés és una alegria”.
Una alternativa solidària
Tant Sor Presentación com D. Jordi conviden a la joventut a plantejar-se el voluntariat penitenciari, que abasta molt més que entrar a la presó a prestar servei, com una alternativa solidària que requereix, com totes les que es realitzen a través de l’Església, “disponibilitat, compromís i cuidar la fe”.
Per a la religiosa, “la pastoral penitenciària és molt completa”, així que anima als “joves al fet que no tinguen por, perquè hi ha gent que els pot acompanyar. No vas sol, darrere hi ha una Pastoral, i poden ajudar a solucionar molts problemes”. “Està molt valorat el treball que es fa i davant la inseguretat del primer moment prompte t’adones que estàs a casa”, afig el sacerdot.
Actualment, la Pastoral Penitenciària de l’Arquebisbat de València està en un procés de reajustament de voluntaris, per la qual cosa no s’estan donant d’alta a nous col·laboradors. Mentre es resol la situació, D. Jordi proposa a Juniors M.D. la creació d’un curs per a formar a Educadors i Educadores en tot el relacionat amb aquesta qüestió, “perquè et fa descobrir que no es tracta només d’entrar dins de la presó, sinó que també es pot col·laborar des de fora”, perquè abasta molts vessants.
Per a tancar la sessió, organitzada per la Secretaria Diocesana de Acció Social i Caritativa y disponible en el canal de Youtube de Juniors M.D., D. Jordi va ressaltar que la seua tasca en la Pastoral Penitenciària és “la resposta al que ens mana el Senyor” i que el que li ha “mantingut és que no són números, sinó persones que necessiten d’un sacerdot i de la presència de Déu”. Per part seua, Sor Presentación va dir que “cal intentar fer el que Jesús feia i seguir el seu mandat: estimeu-vos. Tu ajudes, però no vas de salvador, perquè reps molta ajuda alhora”.
