Antonio Guzmán: “Posterguem contínuament el que necessitem per a viure, que és l’amor”
El sacerdot granadí va oferir una sessió d’Espais Socials en la qual va animar als assistents a recordar-nos per què i per a què fem les coses
“Viure lliure” i “lleuger” és el resultat de confiar que el do de Déu té un propòsit, va transmetre el sacerdot
Més de 280 persones han visualitzat ja en Youtube la sessió d’Espais Socials del passat dimecres 19 de febrer, en la qual el sacerdot de la Diòcesi de Granada D. Antonio Guzmán va oferir una xarrada sobre la importància de servir des de la confiança per a evitar l’estrés i l’esgotament que se senten a vegades en la vida. En la seua opinió, “posterguem contínuament el que necessitem per a viure, que és l’amor”. “La bona notícia”, assegura, és que “l’amor, el perquè de la teua vida, no es cansa de buscar-te. L’amor no passa mai. Per què? Perquè, qui és l’amor? Déu. I Déu no deixarà mai de passar per la teua vida i continuarà sempre buscant-te”.
La Secretària Diocesana d’Acció Social, Carlota Soriano, afirma que “va ser un plaer sentir-lo parlar. Em va sorprendre la perfecció de la seua senzillesa, ja que a través de xicotets detalls en els quals poca gent es fixaria o que a simple vista no tenien res a veure, va anar revelant el tema a poc a poc, fent que estigueren perfectament filats. A més, em va agradar perquè se li va veure convençut de cada paraula que va dir i això va atrapar la nostra atenció”.
Antonio assegura que “ens han ensenyat a viure des del construir-nos a nosaltres mateixos, des del valdre, des del tindre, des del fer”, però que quan ens trobem amb Crist comença a succeir el contrari: “enfront del tindre, hem començat a descobrir la possibilitat de rebre; enfront del valdre, hem descobert que el més important és un ésser que ja teníem, que és infinitament valuós; enfront d’eixa exigència d’autoconstruir-nos i de fer-nos sentir importants, útils i fins i tot descobrir la nostra identitat només en el mèrit i en el que som capaços de fer, descobrim la possibilitat de deixar-nos fer”. “El punt d’inflexió és trobar-nos amb Crist”, insisteix.
No obstant això, és conscient que la sobrecàrrega de responsabilitats, la falta de descans, la sobreexigència o el “no tindre el cor en el seu lloc” poden afectar la nostra salut emocional, espiritual i física. En eixos casos, “la clau és tornar al principi”, perquè “quan perdem el perquè i el per a què ho perdem tot”. La seua recepta per a reinicialitzar-nos és “entrar en relació amb Ell com la primera vegada”. “Va haver-hi una vegada en la qual a tots vos va passar això, en la qual vos vau trobar amb Déu, en la qual vau sentir que l’amor va passar per la vostra porta i que probablement està molt vinculada amb el moment en el qual vau decidir entregar la vida, implicar-vos, complicar-vos, posar els vostres dons”. “El nostre desig, la nostra cerca serà, cada dia, la clau per a poder trobar-nos amb eixe amor de Déu, que serà la font d’energia i de propòsit per a tot el que fem”, explica.
Compartir el regal rebut
El resultat de confiar que “el do que et posa Déu té un propòsit” és “viure lliure, lleuger, ja la vida no és una càrrega, perquè ni que isca bé ni el que significa que isca bé depenen de tu”. Com a exemple, D. Antonio va citar les catequesis i els campaments, activitats que un pot preparar “sense l’angoixa que tot isca perfecte, perquè sap que el que està compartint és el millor que ha rebut. No estàs fent una cosa perquè els altres s’adonen d’alguna cosa; estàs compartint el regal que has rebut”.
Finalment, el sacerdot va compartir algunes idees per a arribar a eixe punt. “És important estar cada dia atent, obert, disponible, perquè quan u experimenta la gratuïtat li ix la gratuïtat amb els altres. Quan u experimenta el do li ix compartir-lo amb els altres, sense por, sense mesura. Perquè si et sembla tan preciós, si et sents tan estimat tu no calcules, tu no mesures, tu no tradueixes, tu no tems. Quan u percep que és gratuïtament estimat per un Pare pot estimar gratuïtament als altres com si foren germans”, va asseverar.
De la seua intervenció, Carlota Soriano destaca, “sobretot, el cant que D. Antonio va extraure del Pregó Pascual per a ajudar-nos a veure aquesta situació amb una altra mirada: ‘Oh, feliç culpa que va meréixer tan gran redemptor”; i la seua adaptació: ‘Oh, feliç burnout que va meréixer que tu mirares a Déu i et reconegueres necessitat per a voler tornar al seu amor’, rememora. “Em va semblar clau aquest missatge perquè no ens deixem atrapar pel cansament, sinó que aquest siga l’oportunitat que ens impulse a parar, reconéixer la nostra necessitat i demanar ajuda a Déu. Com va dir, només així podem acabar dient “Faça’s” i ser verdaderament lliures del pes de l’esgotament”, reflexiona.
Gema Sancho, del Centre Juniors San Bartolomé: “Em va encantar!”
“Em va encantar! És que aquest home és la senzillesa personificada. No troba aparcament? Doncs des del cotxe, no passa res. I parla molt molt bé. No pensava que ho enfocaria així, però fou molt molt top. L’amor inicial i el retorn a ell és un tema que, gràcies a Déu, sempre he tingut present en quasi tots els àmbits de la meua vida. I dic quasi tots, perquè ahir vaig ser conscient que feia molt que no tornava a l’amor inicial, que és el motor i el perquè, en el referit a Juniors”.
Jorge Perles, del Centre Juniors Aigua Viva de l’Eliana: “Només necessitem descansar les nostres coses en Ell”
“Va ser molt interessant i molt útil per a tots els Educadors del Moviment. A molts ens passa que la nostra vida moltes vegades acaba sent marcar checks a les coses que fem. Vivim en el “quan acabe això” i aquest Espais Socials va ser una magnífica ocasió per a adonar-me que la vida no es resol mai, que vivim amb la pressió d’acabar-ho tot. Però només necessitem descansar les nostres coses en Ell”, afirma Jorge Perles, del Centre Juniors Aigua Viva. El jove es queda amb dues frases que va dir D. Antonio: “Posem de moda sentir-nos necessitats” i “L’ànima que camina en amor ni cansa ni es cansa”, aquesta última de sant Joan de la Creu.
En aquesta línia, per a Carlota Soriano, “al final, tot es redueix al mateix: res del que fem té sentit sense l’amor, i ell el va transmetre d’una manera que ens va arribar de veritat i posant com a referent a María, com farem durant el Projecte Xaipe. Ens va mostrar a la mare de Déu com el millor exemple del que significa servir de veritat, convidant-nos a fer com ella, veient-nos necessitats com a punt de partida per a fiar-nos i alegrar-nos d’haver-nos trobat amb Ell, ja que això permetrà eixir a l’encontre de persones amb les qui compartir això que hem rebut”.
“Molt contenta i agraïda”
“La veritat és que estic molt contenta i agraïda per l’acollida que ha tingut aquest Espais Socials i peel ‘sí’ de D. Antonio per a participar. Espere que cadascú, des de la seua pròpia experiència, puga emportar-se una cosa valuosa, que li impulse a compartir l’aprés i a fer-ho vida en el dia a dia per a poder servir i viure des de la confiança”, conclou la responsable de l’àrea d’Acció Social.
—
