El director de Cáritas Diocesana de València convida a Juniors M.D. a involucrar-se en l’entitat
“Que bo seria que quan els Educadors acabàreu la vostra etapa en Juniors tocàreu a la porta de Cáritas”, els va dir Nacho Grande
Una trentena d’Educadors i Educadores van participar el passat dimecres 9 de novembre en la sessió d’Espais Socials dedicada a aquesta institució de l’Església
Cáritas Diocesana de València és, per al director d’aquesta organització, Nacho Grande, “la carícia de l’Església”. Amb aquestes paraules va definir el sentit del treball que realitzen al voltant de 5.500 voluntaris i voluntàries en 425 parròquies perquè 46.500 persones puguen viure millor en un moment que va definir com a “dramàtic”. Grande va compartir la seua visió sobre la labor de Cáritas amb els Educadors i les Educadores que van participar el passat dimecres 9 de novembre a la vesprada en la primera sessió d’aquest curs del programa Espais Socials, en el qual es plantegen temes d’actualitat perquè la joventut es formen entorn de qüestions d’actualitat i s’implique en accions de voluntariat.
“Hem de seguir aquesta línia de mostrar al Moviment la realitat dels més desfavorits, perquè a vegades vivim en una bombolla i desconeixem com de dur pot arribar a ser per a moltes famílies el fet de mancar de l’estabilitat econòmica que ens permet desenvolupar-nos com a persones”, afirma la Secretària Diocesana d’Acció Social i Caritativa, Marta Silvestre. “El resultat va ser molt bo perquè vam aconseguir reunir-nos bastant gent per a escoltar com i per què hem de comprometre’ns. Crec que Nacho Grande, al qual li agraïsc enormement que ens fera un lloc en la seua atapeïda agenda per a estar en l’Espais Socials, va aconseguir motivar-nos per a començar a buscar la manera de col·laborar des dels Centres”, comenta.
En la convocatòria, que portava per títol ‘Som el que donem. Som amor’, el coordinador de la institució en l’Arxidiòcesi de València va animar a la trentena d’assistents a la conferència a involucrar-se en els projectes que tenen en marxa. “Que bo seria que quan acabàreu la vostra etapa en el Moviment tocàreu a la porta de Cáritas. Vos necessitem. No per a substituir a les persones majors, sinó perquè hi haja un equilibri intergeneracional, perquè puguem complementar-nos: la maduresa i l’experiència de les persones veteranes enfront del sentit de pertinença de la joventut. És un treball conjunt. Acaba la nostra etapa en Juniors i, què fem? Seguim amb la nostra vida o continuem amb el nostre compromís i amb tot el que hem estat transmetent en els Centres a través dels Principis de Vida Juniors?”, es va preguntar. “Tant de bo eixa inèrcia, tant de bo que el pas de Juniors a Cáritas fora normal en uns anys, perquè treballem en la mateixa sintonia”, assegura.
El 14% dels quals tenen treball són pobres
Per a animar a la participació, va comentar algunes dades, entre els quals va destacar que el 14% de les persones que tenen treball són pobres i que eixa xifra s’espera que augmente pròximament. “És un drama. La classe mitjana està desapareixent i estan emergint altres tipus de pobreses, com la soledat no desitjada, els suïcidis entre menors d’edat, les addiccions cada vegada més primerenques i la falta de treball”, va enumerar. En la seua opinió, “podem mirar a un altre costat, podem criminalitzar des del desconeixement i el prejudici i pensar que per molt que fem tot seguirà igual. Estem cridats a entregar-nos com a resposta que es desprén de la nostra fe”.
Respecte als joves, va ressaltar que estan creixent la bretxa digital, les malalties psicològiques i psiquiàtriques, els problemes emocionals i la falta d’un oci en el qual se senten estimats, protegits i cuidats. “És important que la gent trobe en Cáritas un espai curatiu, una cosa que vosaltres també feu en Juniors. Se’ls cuida en totes les seues dimensions, no sols en l’econòmica. I no es prejutja ni es pregunta el seu origen. Per què no ho enfortim?”, es pregunta.
Projectes Juniors-Cáritas
En el torn de preguntes van plantejar dubtes sobre com començar a col·laborar amb Cáritas, sobre el que Nacho Grande els va comentar que el primer és conéixer-se. Després s’ha d’intentar aprendre dels agents de pastoral i convidar al Centre Juniors a integrants de l’entitat perquè difonguen la seua labor i així explorar possibles campanyes de conscienciació. Així mateix, es van compartir activitats conjuntes ja en marxa en algunes parròquies.
“Vivim en una societat fràgil. No podem mirar a un altre costat. La pobresa s’hereta, es transmet i es cronifica. Hem de ser part activa en la reconstrucció de les societats ferides. De les nostres accions depén la vida dels quals tenim al nostre voltant, perquè som interdependents. El seu benestar depén de com entenguem la nostra manera de viure, consumir i entregar-nos als altres”, va concloure.
