Juniors M.D. fomenta el diàleg entre els Consiliaris i els Caps de Centre
El Moviment va celebrar el passat dissabte 2 de març en el Palau Arquebisbal una trobada en la qual es va reflexionar sobre la formació i l’acompanyament
Monsenyor Enrique Benavent: “Únicament si (els Educadors) creixen en el coneixement de Jesucrist podran donar un testimoni cada dia mes clar de la seua fe i ser autèntics evangelitzadors”
El Saló Gòtic del Palau Arquebisbal de València va acollir el passat dissabte 2 de març al matí la Trobada Diocesana de Consiliaris i Caps de Centre d’aquest curs 2023-2024, una cita amb la qual Juniors M.D. buscava potenciar la formació i l’acompanyament en els Equips d’Educadors/es i que va reunir a al voltant de 70 persones de totes les Zones que integren el Moviment.
L’Arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, va ser l’encarregat de la ponència amb la qual es va obrir la jornada, en la qual el responsable de l’Arxidiòcesi va ressaltar que només si els Educadors/es “creixen en el coneixement de Jesucrist podran donar un testimoni cada dia més clar de la seua fe i ser autèntics evangelitzadors”.
En la seua opinió, perquè l’acompanyament dels Consiliaris done els seus fruits cal evitar “tirar-nos les culpes els uns als altres”. “Quan entrem en eixa dinàmica s’instal·la una divisió (…) i no podem caminar en l’evangelització”. “Evangelitzar és animar, exhortar, consolar, és corregir, eixe acompanyament té molts llenguatges i això és important tindre-ho present”, va assegurar, per a afegir després que “per a acompanyar cal escoltar, dedicar temps, estar al costat, dialogar, parlar”.
“Hem de tindre la inquietud de conéixer al Senyor”
Finalment, D. Enrique va recordar que “als Caps de Centre se’ls demana una maduresa en la fe, perquè si no és molt difícil la coordinació”. “Al final, Consiliaris, Caps de Centre, Educadors… tots podem ser cristians més madurs o podem necessitar fer més passos en el creixement de la fe, però almenys hem de tindre la inquietud de conéixer al Senyor. Eixes dissociacions que moltes vegades es poden donar entre la dimensió pedagògica i la religiosa i evangelitzadora no són bones”, va alertar.
El President Diocesà, Luis Albors, va expressar el seu desig que els assistents compartiren el que estan fent en els seus respectius Centres i que la trobada tinguera “una mirada cap al futur”, atés que “enguany és un any de relleu” en el Moviment “i és important que acompanyem en aquest procés en l’oració i que l’equip que entre tinga eines en les quals recolzar-se per a emprendre” nous plans i projectes.
El Consiliari Diocesà, D. Domingo Pacheco, va justificar la convocatòria per la necessitat d’“avançar en la nostra labor com a Caps i Consiliaris i en la nostra relació dins de l’Equip d’Educadors, perquè és important que reflexionem sobre això i, sobretot, que les bones pràctiques i les bones situacions que es donen en els nostres Centres les puguem compartir i ajudem a millorar també les mancances i altres qüestions que vegem que hem de continuar treballant”.
El Centre Juniors i la parròquia, una llar
El Consiliari Diocesà, D. Domingo Pacheco, va parlar sobre el camí que requereix la formació. “Juniors és estar contínuament en camí. I estar en camí és saber cap a on anem. El problema ve quan es desajusten els ritmes. De quina manera podem progressar? Caminant junts. Quan caminem junts és quan el Centre avança unit dins de l’Església”, va assegurar. Si entenem la pastoral com caminar junts, a vegades el ritme no s’ajustarà del tot al que a mi m’agradaria que fora eixe ritme, però m’asseguraré que no em deixe a ningú pel camí”, va continuar.
En la seua opinió, la clau per a aconseguir un camí fructífer és que “siguem capaços de generar en el Centre Juniors i en la parròquia una llar. El Papa Francesc insisteix en la necessitat de crear llar. Què és una llar? Una llar és el lloc en el qual jo reconec que puc viure sent com soc i en el qual sent com soc seré estimat, acollit i acompanyat. Si volem construir una llar, necessàriament, les relacions que visquem han de ser reals i una relació real no pot ser solament una relació formativa, ni únicament sacramental. Ha d’integrar tot això, però també l’oci, ha d’integrar la relació personal. Si no integrem això en l’Equip d’Educadors i amb el Consiliari no estem construint relacions plenes. Seran de treball o d’oració, però no integrals”.
“Es tracta que ens atrevim a perdre temps junts, perquè quan jo perd el temps entregue el meu temps, me la jugue perquè crec que això val la pena. En la mesura en què som capaços de crear eixa llar és quan entenem que les diferents iniciatives i les diferents activitats que duem a terme en el Centre Juniors es poden convertir en una ocasió per a l’evangelització”, va subratllar en la seua intervenció.
Importància de la formació teològica
Per a explicar com s’estructura la proposta de formació del Moviment, el President Diocesà, Luis Albors, va utilitzar com a metàfora la història d’El Senyor dels Anells. El seu autor, J. R. R. Tolkien, “tenia unes arrels cristianes i tota la seua obra és una manera d’acostar l’Evangeli a tothom”. Així, i basant-se en el llibre ‘Un camino inesperado. Revelando la parábola de El Señor de los Anillos’, de Diego Blanco, Albors va comparar els diferents personatges, com Frodo, Gandalf, els orcs o els elfs, amb els diferents rols que existeixen en Juniors M.D. i va recordar que “el Consiliari no és l’únic responsable de la formació i de l’acompanyament en els Centres” i la “necessitat de vinculació i de cooperació” per a dur a terme aquests dos objectius.
Sobre la formació, va recordar que la proposta de Juniors M.D. per a la formació dels seus membres és l’Itinerari Diocesà de Formació, document en el qual es recullen els aspectes bàsics que han d’abordar-se “per a aprofundir en la nostra experiència de fe”. “La formació és necessària”, es llig en la introducció d’aquest. “Ningú estem prou formats, perquè la formació es renova contínuament. (…) Quan algú es planteja dur a terme una acció voluntària necessita una formació adequada per a realitzar-la, ja que, en cas contrari, no es pot desenvolupar la tasca com ella demana ser duta a terme”, s’especifica en eixe mateix apartat. I sobre l’acompanyament, el màxim responsable del Moviment va convidar als presents a buscar apoyo per a ajudar-nos a viure la nostra fe.
Què podem fer com a Moviment per a garantir la formació? Luis Albors proposa “iniciar processos en els Centres i, sobretot, prendre molta consciència, també els laics”, sobre la importància de la formació teològica i tècnica. Com a nivell legal no se’ns exigeix eixa base teològica, és important que parem atenció a això”.
Treball per equips
En el tram final del matí, les persones assistents van realitzar una dinàmica per grups per a contestar a unes qüestions relacionades amb el contingut tractat en la jornada. Així, Caps de Centre i Consiliaris van reflexionar sobre l’Equip d’Educadors/es, l’acompanyament, la participació en la parròquia i la sinodalitat, després del que van posar en comú les seues conclusions.
—