Les dones, protagonistes de Juniors Moviment Diocesà

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, parlem amb tres d’elles per a analitzar com han viscut la igualtat al llarg de la seua trajectòria en el Moviment

 

No pertanyen a la mateixa generació i han treballat en nivells diferents, però les tres han viscut o viuen intensament la seua presència en Juniors M.D. Hui, 8 de març, parlem amb Anna Boronat, Ana Olmos i Mª Ángeles Marta per a veure com perceben el paper de la dona en el Moviment. Senten que existeix vertadera igualtat? S’han trobat dificultats en assumir càrrecs de responsabilitat? Quins trets característics de les dones consideren vitals i els diferencien dels homes? Quin missatge li enviarien a la joventut per a garantir que la igualtat constituïsca un element insubstituïble en l’associació?

Mª Ángeles Marta és de Manises i forma part, al costat del seu marit, de l’Equip Diocesà de Famílies. Encara que porta més d’una dècada col·laborant amb aquesta àrea, la seua arribada a l’entitat es va produir molt abans. En el Centre Juniors Creu en Sol (Zona Túria – Vicaria III), va ser primer xiqueta, més tard Educadora i finalment mare de xiquets que actualment són també Educadors. “Crec que la dona està en el mateix pla d’igualtat que l’home, no observe cap diferència, perquè el que importa és el treball que fem junts”, assegura. Pel que fa a la seua labor en l’Equip Diocesà de Famílies, “mai he trobat cap dificultat a l’hora d’aportar els meus criteris o propostes. Tant homes com dones sumem les nostres idees, que alhora són dons al servei de les famílies”.

El mateix opina Anna Boronat, Cap de Centre del Fossar d’Oliva (Zona Safor-Valldigna – Vicaria VIII). “En el nostre Equip d’Educadors sempre hi ha hagut més dones que homes i els càrrecs més destacats quasi sempre han estat en mans de dones, així que mai se’ns ha tractat de manera diferent”, contesta rotunda a la pregunta de si s’ha sentit discriminada en algun moment. Va assumir el càrrec en 2018 i diu que “no va ser complicat aconseguir que se’m veira com la responsable. Potser al principi em costava una mica més per l’aspecte físic o el to de veu, que poden transmetre vulnerabilitat, però ràpidament vaig aconseguir que se’m valorara com a tal”, afig.

“En l’àmbit educatiu i social, que és al qual pertany Juniors Moviment Diocesà, les dones sempre han sigut més nombroses, i això ha fet que no hi haguera diferències com en altres sectors”, reflexiona Ana Olmos, qui va ser Educadora del Centre Juniors Foc Viu (hui denominat Aigua Viva, Zona Camp del Túria – Vicaria V), Vicepresidenta Diocesana amb José Ramón Navarro i amb Virgilio González i primera coordinadora tècnica del Moviment. “Potser sí que veia una certa desconfiança en les persones majors amb les quals tractàvem, que habitualment solien ser els sacerdots, perquè almenys abans no estaven tan acostumats a tractar amb dones joves”, recorda, “però entre educadors eixes diferències estaven superades, fins i tot en la meua època”.

“En el meu Centre mai ens hem sentit discriminades. De fet, quan els xics preparen activitats sempre ens pregunten i ens tenen en compte per a donar-los els últims tocs i jo crec que és perquè saben que nosaltres cuidem més els detalls”. “Fins i tot quan són ells els que han de decidir alguna cosa, sempre recorren a nosaltres perquè donem el nostre punt de vista i quasi sempre ens fan cas”, comenta Anna Boronat.

“Sensibilitat”

Són moltes les qualitats que fan a les dones essencials en Juniors M.D. Mª Ángeles destaca que són “més altruistes, perseverants, apassionades, valentes davant nous projectes, resolutives, creatives i conciliadores”. “Encara que això no significa que eixos trets no puguen tindre’ls els homes”, agrega. Anna suma a eixa llista “la sensibilitat, potser pel nostre instint maternal, que resulta imprescindible per als xiquets i les xiquetes”. I en aquest sentit, cita els campaments i activitats més llargues, “on els xiquets i les xiquetes sempre solen recórrer més a nosaltres quan es troben malament o necessiten manyagues, perquè som una referència a nivell emotiu i sentimental”.

“Les dones, per la mena d’educació que rebem, tenim una altra manera d’abordar la cura dels més xicotets, això ens diferencia dels homes. Eixe instint maternal té una part innata, però també una altra educacional. A ells durant molt de temps no se’ls ha educat per a ser així. No obstant això, ara veig a xics que són més sensibles que altres xiques”, sosté Ana Olmos.

Com a part de l’Església que és Juniors Moviment Diocesà, Mª Ángeles també es recorda del treball femení en les parròquies. “El paper de la dona a l’Església i en les parròquies és molt important. Gràcies a la perseverança de moltíssimes d’elles l’Església continua viva. Si faig la vista arrere i pense en la meua parròquia, em venen al cor infinitat de noms de dones que van fer molt de bé en ella, que van entregar part del seu temps i la seua vida. Parle de catequistes, responsables de Litúrgia, de Cáritas i de neteja. Quina poca importància donem a això últim! Quantes dones, amb eixa delicadesa i lliurament que les caracteritza, netegen les parròquies i tenim el regalàs de tindre-les netes, mostrant-se així més acollidores. Sense elles no hi hauria parròquia”.

El futur

“A les noves generacions de dones que comencen la seua marxa com a Educadores els diria que continuen amb la normalització de la igualtat. En l’esport, per exemple, sí que veig que cal animar a la lluita, perquè ací sí que hi ha una bretxa molt important, però no crec que en Juniors calga fer un al·legat feminista a l’ús, perquè està bastant equilibrat. Si consideren que tenen qualitats i il·lusió per estar en qualsevol càrrec, que s’atrevisquen. Des de la igualtat”, comparteix Ana Olmos.

Per part seua, Mª Ángeles ressalta que “és important que les dones tinguen càrrecs de responsabilitat en l’associació perquè han de ser part activa”. “Juniors M.D. ha de continuar avant sempre, però no per ser home o dona, sinó perquè somiem que un món millor és possible, perquè som protagonistes d’aquest moment present que vivim i perquè volem fer realitat en el dia a dia el nostre lema: Sempre Units! Això no entén d’home i dona. L’important és la suma de dons, l’escolta i el treball desinteressat de tots dos gèneres”, manifesta.

Finalment, Anna llança un missatge similar: “Xiques, si Déu ens ha elegit per a algun càrrec és per alguna cosa. Déu no diferència entre homes i dones. Ens ha posat ací i tots i totes ho podem fer bé. Només els diria que confien”.

Mª Ángeles, Ana i Anna representen en aquesta commemoració a les milers de dones que al llarg dels anys s’han deixat la pell, entregant el seu talent, temps i esforç, per a fer possible que Juniors Moviment Diocesà siga el que és. A totes elles, hui i sempre: GRÀCIES.