María Sebastián: “Juniors em va oferir un lloc on desenvolupar la meua fe, un lloc on poder créixer i formar-me”

Encara que és conscient del treball que té per davant, María Sebastián està entusiasmada i amb ganes de començar a desplegar els projectes que està dissenyant per a la Diòcesi. Juniors des dels 9 anys i amb una llarga trajectòria en el Moviment, l’Arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, l’ha nomenada Delegada Episcopal d’Infància i Joventut en relleu de D. Virgilio González. És el primer laic que assumeix aquest càrrec, en la labor del qual estarà acompanyada per D. Sergio Pelarda, el nou Consiliari de la Delegació i també Antic Educador.

Encara que quan li ho van proposar va sentir esglai, assegura que durant el discerniment que va precedir a l’acceptació “tenia molta pau” i creu que el seu cor va prendre la decisió molt abans que ella. Així que inicia amb il·lusió un nou camí en el seu compromís cristià, el que ja li ha portat des dels 18 anys a ser, a més d’Educadora, Cap de Centre, Delegada de Zona, professora de Juniors Escola d’Animadors i membre de l’Equip de la Delegació que ara encapçala. En aquesta última faceta s’ha centrat fins ara, sobretot, en l’organització de les vigílies de joves i en la coordinació de les peregrinacions de la PEJ (2022) i la JMJ de Lisboa (2023).

Entre els seus reptes per als pròxims anys estan el foment de la territorialitat, la deslocalització i l’acompanyament dels diferents carismes, una missió per a la qual espera comptar amb l’ajuda i l’experiència de Juniors M.D.

En aquesta entrevista ens parla, entre altres temes, de com es va forjar la seua fe, del que significa ser la Delegada d’Infància i Joventut i del tàndem que ha format amb D. Sergio Pelarda. 

—

Què és el primer que vas pensar quan et van oferir el càrrec?
Si soc sincera, va ser una sensació d’esglai. El meu primer pensament va ser dir que no. Almenys, per a arribar a plantejar-m’ho necessitava pensar-ho, resar-ho. La meua realitat en la Delegació en eixe moment era més d’eixida. La proposta em va descol·locar totalment. D. Enrique em va entendre i em va dir que no em preocupara, que ho parlàrem en un temps i que utilitzara les següents setmanes per a reflexionar-ho.

T’ho vas pensar molt? Et va costar prendre la decisió?
Crec que el meu cor va prendre la decisió molt abans que jo, i ho sabia. Era molt estrany com de bé dormia amb tot el discerniment que tenia per davant. Dins de mi tenia molta pau, però sentia molta por de dir que sí. Vaig tardar quasi un mes a acceptar que la meua resposta anava a ser afirmativa i un poc més a comunicar-li-ho al nostre Arquebisbe.

Què significa per a tu haver dit que sí a la proposta?
És tot un repte. Encara que és cert que en altres diòcesis ja hi ha laics treballant com a delegats d’Infància i Joventut, en la nostra sempre han sigut sacerdots. Així que és un repte i una responsabilitat. Com a persona que ha estat implicada en moviments d’infància i joventut, i havent treballat en la Delegació durant huit anys, soc molt conscient de l’important de donar el millor de mi per a fer una bona faena, tenint en compte totes les realitats de la nostra Diòcesi, que és gran i amb una gran riquesa de moviments i carismes.

Alguna vegada vas pensar que podries arribar a coordinar la labor que es fa per a promoure i potenciar la participació de la joventut en la Diòcesi?
Des del 2016 forme part de l’equip de la Delegació, liderat per Don Virgilio. Això havia sigut suficient per a mi. És una labor que he realitzat amb il·lusió i que m’ha portat moltes alegries. La idea inicial era deixar la meua labor ací una vegada passada la JMJ i buscar alguna altra realitat on poder continuar desenvolupant-me com a laica compromesa. Això no ho havia imaginat mai, però veient-ho ara, crec que no hi ha un millor final per a la meua dedicació a aquesta Delegació, perquè podrem finalitzar els projectes iniciats i que es van veure frenats per la pandèmia.

“Podrem finalitzar els projectes

iniciats i que es van veure frenats

per la pandèmia”

Al teu costat està D. Sergio Pelarda, qui ha assumit el lloc de Consiliari de la Delegació i que també va ser Juniors. Quin paper exerceix ell en l’estructura de la Delegació?
La nostra idea, i també la de l’Arquebisbe, és que siguem un tàndem en la direcció i coordinació de la Delegació. És cert que ell en aquest moment té les seues labors en el Seminari Menor com a formador i no pot dedicar tot el seu temps a la Delegació. I jo continue treballant, per la qual cosa tampoc dispose de tot el meu temps per a aquesta missió, però estem segurs que treballant junts aconseguirem que la Delegació puga arribar al màxim nombre de persones de la nostra Diòcesi.

Com és treballar al seu costat?
No puc dir més que coses bones. No és la primera vegada que treballem junts, vam estar compartint alguns anys com a Delegats de Zona en Juniors i hem coincidit en diversos viatges a Taizé. Després de les primeres reunions crec que som molt complementaris i això serà bo per a equilibrar la gestió de la Delegació.

De quina forma t’ha marcat pertànyer al Moviment?
Puc afirmar que no seria qui soc si no haguera trobat el Moviment. Almussafes no és un poble xicotet, però tampoc és extremadament gran. Durant tota la meua època escolar vaig assistir a un col·legi fora del municipi i els meus pares van pensar que Juniors era un bon lloc perquè poguera fer amics del poble. No puc estar mes agraïda per això. No només em va donar amics al poble, sinó que em va oferir un lloc on desenvolupar la meua fe, un lloc on poder créixer i formar-me i, sobretot, la possibilitat de conéixer moltes realitats on poder dur a terme la meua vocació de lliurament, oferint els meus carismes al meu Centre Juniors, a la meua Zona, a la meua Vicària i a la Diòcesi, que, sense saber-ho, tant m’ha donat.

Creus que Juniors M.D. va ser el detonant del teu compromís amb l’Església i l’evangelització?
Crec que va ser un dels detonants. Si haguera de parlar de la meua fe, podria dir que el meu iaio matern, Miguel, va ser una de les persones que em va inculcar la fe, però no puc oblidar que un dels moments de trobada amb Crist que em va canviar la vida va ser durant un intensiu de Setmana Santa mentre cursava el MTL. Moltes persones dins del Moviment i fora d’ell durant els meus anys de dedicació en la Diòcesi han ajudat al fet que hui siga qui soc.

“Un dels moments de trobada

amb Crist que em va canviar la vida

va ser durant un intensiu

de Setmana Santa

mentre cursava el MTL”

Cada vegada resulta més complicat animar als joves a viure la seua fe en comunitat i involucrar-los en l’activitat de l’Església. Això desmoralitza o dona forces per a continuar intentant-ho?
És cert que veiem com moltes realitats pastorals decauen en aquests últims temps, i això ens pot arribar a desanimar pensant que ja no hi ha res a fer, però no hem de tindre aquesta visió. De la mateixa manera que moltes realitats decauen, moltes altres estan creixent i partint d’aquestes noves realitats en auge hem d’ajudar els joves a trobar els camins de retorn a les comunitats parroquials, perquè siguen precursors de canvi. No hi ha res més motivador per a mi que veure a joves muntant lío en una parròquia que molts creien envellida i com tota la comunitat parroquial s’uneix per a donar-los suport i ajudar-los a ser sembradors de canvi.

En què penses en els moments en els quals veus que costa arribar a la joventut?
No negaré que moltes vegades m’enfade amb mi mateixa, amb la societat i amb el temps en el qual ens ha tocat viure, per totes les dificultats que això representa, però cal prendre-ho com un repte i un treball de resistència. Moltes vegades ens desanimem quan una activitat no té tota l’assistència que esperàvem, però no hem d’oblidar que la fe és una cosa que es transmet, sobretot, pel testimoni dels altres, així que, com si fora un virus, la implicació dels joves pujarà de manera exponencial si continuem treballant en els camins marcats.

“No hem d’oblidar que la fe

és una cosa que es transmet,

sobretot, pel testimoni dels altres”

Pots avançar alguna de les idees que teniu per a donar un impuls a la Delegació d’Infància i Joventut?
Una de les propostes que tenim al cap Sergio i jo, i de la qual l’Arquebisbe s’ha fet ressò, és incrementar la territorialitat, no només en la conformació d’alguns dels equips de treball, sinó també quant a les activitats que es realitzen. A més, aquest estiu proposarem una peregrinació a Taizé durant la primera setmana d’agost i l’any que ve centrarem la nostra acció en dos grans esdeveniments: la JMJ diocesana, al novembre, i la trobada pel Jubileu de Roma, a l’estiu.

En què consideres que s’hauria d’incidir més? Què creus que caldria prioritzar?
Probablement és per deformació després de tot el temps invertit en Juniors i la seua manera de treballar, però la territorialitat, la deslocalització i l’acompanyament dels diferents carismes seran els pilars centrals del nostre pla per a la Delegació durant aquests pròxims anys. La realitat de la Diòcesi de València és molt particular. Som una de les Diòcesis amb més moviments i realitats juvenils d’Espanya i, a més, moltes d’elles són molt fortes i capaços de moure a milers de persones. Moltes vegades el que es necessita no són molts esdeveniments, sinó suport a les realitats més xicotetes i una bona xarxa d’informació per a facilitar que tots troben el que necessiten per a créixer en la seua fe. Crec que l’important no és que cadascú faça de tot, sinó que tots sumem per a poder arribar més lluny junts. A més de tot això, un altre dels projectes fonamentals que volem promoure és la major obertura de la Casa dels Laics en Sant Lorenç, on esperem poder oferir un lloc on reunir-se, compartir, estudiar, buscar acompanyament…

“Moltes vegades el que es necessita

no són molts esdeveniments,

sinó suport a les realitats més xicotetes

i una bona xarxa d’informació”

De quina forma pot contribuir Juniors M.D. a avançar cap a eixe objectiu?
Clarament, per la meua implicació prèvia en Juniors i per la grandària del Moviment, serà un dels quals espere que puga estar representat en els equips de treball de la Delegació. A més, esperem que ens done suport amb la seua xarxa territorial, per a poder fer un salt cap a la deslocalització de les activitats de la Delegació.

Com poden col·laborar els joves amb la Delegació? Hi ha algun grup de treball obert a la participació d’aquells que senten inquietuds per posar el seu granet d’arena? On han de dirigir-se?
Per ara no tenim cap equip format, però el nostre objectiu és que siga el més heterogeni possible, de manera que estiguen representades el màxim nombre de realitats. Però, per descomptat, estem oberts a la participació dels joves. De moment està previst realitzar un diàleg amb joves representants de tots els arxiprestats, per a poder fer una anàlisi de la realitat diocesana sobre la qual es puga fonamentar el nostre projecte. Qualsevol jove que estiga interessat a participar està convidat.