Monsenyor Enrique Benavent: “No vos desanimeu i intenteu fer bé el vostre treball. Més important que el que feu és el que viviu”

 

El passat 10 de desembre va prendre possessió com a nou Arquebisbe de València monsenyor Enrique Benavent, qui va tindre l’oportunitat d’estar en contacte amb Juniors M.D. sent seminarista i vicari parroquial. El sacerdot va voler acompanyar-nos en l’Assemblea General del diumenge 5 de febrer i va participar activament tant en l’acte en si com en l’Eucaristia i el dinar conclusiu. Aprofitant la seua presència, vam voler conéixer la seua opinió sobre el Moviment i la seua experiència en ell. En aquesta breu entrevista ens parla d’això, del nostre 40 aniversari i de com mantindre viva la motivació en els moments de dificultat.

 

—

Quina impressió li ha transmés Juniors Moviment Diocesà durant aquesta Assemblea General?
He vist que és un Moviment molt participatiu, que hi ha molta gent implicada en la vida del Moviment i, per tant, això vol dir que hi ha molts joves implicats en l’evangelització dels xiquets i dels joves. Això és un signe d’esperança.

Com hauríem d’afrontar el nostre 40 aniversari?
És un moment important en la història del Moviment. Encara que ja hi havia Centres abans, fa 40 anys que se li va donar unitat a tot el Moviment, a tota la presència del Moviment en les parròquies de la Diòcesi. Això ha significat uns mateixos plans de formació, una mateixa espiritualitat, una presència significativa no sols en les parròquies, sinó en tota la Diòcesi. Per tant, crec que és un moment per a retrobar-nos tots, alegrar-nos, donar gràcies a Déu per tot el bé que ha fet i, per això, vos vull animar a participar.

Vosté va estar vinculat a Juniors M.D.
Vaig començar en la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels del Cabanyal, quan era seminarista. Participava els caps de setmana, quan anava per a les activitats i després, sent Vicari de la Parròquia Sant Roc d’Alcoi, també vaig estar tres anys de Consiliari en el grup Flor de Neu.

Com recorda aquella època?
Per descomptat, vaig acompanyar a tots els Educadors, vaig tindre una bona relació amb ells i sembla que un dels secrets del Moviment està en el fet que els Consiliaris estiguen i se senten acompanyats, perquè d’eixa forma és quan realment el Moviment conserva la seua identitat.

Jo tinc molt bons records. Encara conserve amics d’aquella època, com algun fill d’un amic meu, que està d’Educador ací en el grup Flor de Neu. Per tant, pense que és un motiu d’alegria pensar que el treball que es fa i l’esforç que es fa produeix un bon fruit a la llarga.

A vegades és difícil mantindre la motivació. Què els diries als Educadors perquè continuen avant amb la seua labor?
No vos desanimeu i intenteu fer bé el vostre treball. Més important que el que feu és el que viviu. Si realment viviu cristianament això significa que el que feu vos ho creieu de veritat.