Juniors M.D. naix del moviment nacional Acció Catòlica. No obstant, l'autonomia de la delegació de València d'A.C. va anar creixent, gràcies a la formació i organització dels seus centres. En este context, a l'Assemblea General de 1980, un sector, amb D. Jesús Quinzá al capdavant, va ressaltar la falta d'eficàcia de la direcció del Moviment. En 1982, després de reunir-se amb els òrgans estatals d’A. C., es va sol·licitar continuar treballant dins la seua estructura però amb línies específiques de treball. La resposta de la comissió estatal va arribar la Nit de Nadal de 1982: la seu de València quedava fora del moviment. Açò va obligar a replantejar el rumb, ja que era irrenunciable la vocació parroquial i diocesana del moviment. Esta identitat, treballada des de les vicaríes i centres va fer possible la creació d'un nou moviment.
Els primers 10 anys van ser de consolidació de la nova orientació. Per a açò, es van unificar metodologies de treball i es van crear els objectius del Moviment, baix la presidència de Vicente Pascual. En 1986 es publica el document “Etapes de formació de Juniors M.D.”, que proporcionava una referència del mètode de treball que havia de seguir-se amb els xiquets i adolescents. Este document coincideix en el temps amb la creació de “Juniors Escola d’Animadors”. Més tard, en 1989, tot açò evoluciona i es publica el “Manual de Trets d'Identitat”, que plantejava la finalitat, el Projecte Educatiu, la metodologia, els membres i els trets d'identitat propis de Juniors M.D. Este treball s'anava completant amb les Campanyes Diocesanes d'Animació que es van començar a realitzar a partir de 1987.
La realitat que s'observava en els centres a la fi dels anys 90 va fer replantejar-se la formació a través de les campanyes anuals, que es van reconvertir així en Campanyes Diocesanes de Formació. La crisi de participació dels joves en l'Església i en la societat en aquests anys fa plantejar als responsables de Juniors M.D. la necessitat de revisar en profunditat el Projecte Educatiu que, a petició de l'Arquebisbe de València, Rnd. Sr. D. Agustín García-Gascó Vicente, es va ampliar acollint des de la infància i adolescència fins a la joventut. Aquesta important tasca s'assumeix mitjançant un procés que requereix la seua adaptació a la nova realitat social de la Diòcesi de València. Així, en el 2002 es presenta l'actualització dels Trets d'Identitat, de la qual, en 2003, naix el nou Projecte Educatiu Juniors.
En 2005 va sorgir la inquietud de celebrar el 25 Aniversari de la fundació diocesana de Juniors. Amb açò, es pretenia impulsar el Moviment. L'aniversari es va inaugurar amb la Campanya d'Animació i Formació 25 Sempre Units! Durant tot un curs es van dur a terme iniciatives a nivell diocesà, de Vicaríes i Zones. Destaca la Trobada Diocesana de Joves i la Trobada Sempre Units!, que va tenir lloc l'11 de novembre de 2007 a València. En ella, van participar prop de 9.000 Juniors de totes les generacions i va tenir el seu moment més important amb la celebració de l'Eucaristia d'acció de gràcies, presidida pel Sr. Arquebisbe D. Agustín García-Gasco. El 25 Aniversari es va clausurar en Sant Maure d'aqueix mateix any amb la publicació de la Carta Sempre Units! que arreplega les aspiracions de tots els que formem part de Juniors.